El Museu de Belles Arts de València inicia la seua temporada d’exposicions amb ‘Mirades Fotogràfiques’, una mostra d’interpretacions fotogràfiques de pintures del passat, que pertanyen a la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de València, i han sigut realitzades pels alumnes de fotografia de l’Escola Superior d’Art i Tecnologia (ESAT).
En la presentació de l’exposició han participat la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; el director del Museu de Belles Arts de València, José Ignacio Casar; el director d’ESAT, Jaime Torres; i el comissari de l’exposició, Alberto Adsuara, professor de fotografia d’ESAT, junt amb Estrella Rodríguez Roncero, responsable de mediació i didàctica dins del Museu i impulsora del projecte expositiu.
La mostra es compon de 30 fotografies que ofereixen una mirada actual de 30 obres de quadres de pintors com ara Vicent Macip, Nicolau Falcó, Velázquez, Cornelisz van Haarlem, Asensio Juliá, Ignasi Pinazo o Cecilio Pla, entre d’altres.
‘Mirades fotogràfiques’ és el resultat expositiu d’un dilatat treball d’investigació i formació del professor Alberto Adsuara que, des de fa quatre anys, proposa als seus alumnes, que cursen l’últim any del grau de Fotografia, una activitat que consisteix a triar quadres del Museu de Belles Arts de València i interpretar-los des d’una mirada actual.
El resultat és una reivindicació de l’art actual, amb tot el que tècnicament i tecnològicament porta implícit, per a confrontar-lo amb un passat on la tècnica era molt distinta.
En l’exposició es mescla l’interés per l’actualitat, amb eines de hui, com la fotografia, amb l’interés pel passat i el clàssic, que a pesar de la distància amb les noves generacions, no deixa de ser universal.
S’ha donat absoluta llibertat als alumnes perquè puguen triar quin dels dos possibles camins triaven: actualitzar o interpretar. El primer donava peu a una imatge que només pretenia ser una transcripció formal més o menys “idèntica” a l’original. El segon donava peu a una certa conceptualització que refeia la temàtica buscant un nou nivell interpretatiu.
En les obres exposades, que parteixen d’autors clàssics, es troben referències a l’univers cultural quotidià: un accident de motocicleta; icones cinematogràfiques com ‘La taronja mecànica’; vestits de personatges de ciència-ficció; presència limitant del món digital en la nostra vides; referències a sèries de televisió d’èxit o denúncia social, com els xiquets soldat; imatges de mites pop; inclús zombies.
Els artistes participants en aquesta exposició són Ghizlane Gayyo, Guillem Zaballos, Nacho Bueno, Alberto Adsuara, Saúl García, Ana Báguena, Lucía Gregori, Jonathan Kutnowski, Alejandra Nores, Alex Postigo, Cristina Peral, Pablo López, Blanca Vargas, David Luis Vañó, Javier Cillero, Alba Abellán, Raquel Arruñada, Reveca Gómez, Mª Gabriela Mora.
Per al comissari de l’exposició, Alberto Adsuara, ‘els reptes que les obres plantejaven eren com fer per a imitar la llum d’una pintura renaixentista o barroca, o com imitar les atmosferes de Sorolla o Pinazo. I cada alumne es donava la resposta a si mateix, mitjançant el seu procés creatiu. Ara és el torn de l’espectador, el que tindrà l’oportunitat de comparar original i revisió i gaudir amb el canvi’.
La directora general de Cultura, Carmen Amoraga, ha destacat “la mirada fresca dels alumnes que han interpretat les obres, en alguns casos de forma figurada i en altres imitant fidelment el quadre original, però amb matisos actuals amb la nostra època”.
El director del Museu de Belles Arts, José Ignacio Casar, ha assenyalat que “hui els museus necessiten el desenvolupament d’unes accions de mediació que s’estructuren a través de dos vectors determinants: la confiança, més o menys cega en les aportacions tecnològiques i el decisiu paper que juguen educadors, guies, voluntaris, cadascun amb els seus distints nivells de coneixements i compromís. En el camp de la implementació tecnològica, el caràcter innovador d’alguns mitjans ha de ser necessàriament mitigat per un profund coneixement el qual es pretén transmetre, a fi de pal·liar una excessiva dependència en la tecnologia que vetle els continguts fonamentals. En sentit contrari, en el vector de l’educador, guia, voluntari, tot coneixement, tota investigació, tot compromís contribueix de manera decisiva a aconseguir l’èxit en els objectius que s’assignen als museus”.
Per la seua banda, el director d’ESAT, Jaime Torres, ha apuntat que ‘la tecnologia ha d’estar al servei de la cultura i de la transmissió del coneixement a les noves generacions. I aquesta és una bona manera de demostrar-ho, mostrant el clàssic amb una visió moderna i contemporània”.
Aquesta exposició se inaugurarà demà dijous, 23 de febrer, a la sala Joanes del Museu de Belles Arts de València i estarà oberta al públic fins al pròxim 30 d’abril.
